No sé si els petits plaers són els millors. Si més
no, són els que ens fan companyia perquè
s’ofereixen a nosaltres sense demanar-nos res
a canvi. Només ens hi hem de girar de cara. Si
els mirem, hi són. De vegades són instants que
ens omplin l’ànima, ens sadollen per dins, com
una inundació interna. Mireu, si no, les postes
de sol amb la seua textura, amb el seu color
sagnant que va esmorteint-se a miques camí
de la foscor. La seua bellesa, sota la volta del
cel, sobre la pell de la mar hi és, no ens
importuna, simplement hi és. Si no les mirem,
no es lamenten. Però si els enviem el nostre
esguard, si ho deixem tot per un moment i les
fem nostres, tenen el poder de convertir una
mirada entenebrida per la tristor del dia en
una verdor daurada, en una ombra ambarina,
en un ocre de llum tardoral. I l’instant és
sublim.
Reivindique l’instant. Viure l’instant, quan
has fet un bon tros del recorregut, és gaudir
del camí cap a Ítaca.
Autora: Dora Català. Del llibre «Dels colors interiors i altres escrits».
Il.lustració de Mari Català.