Autora: Àngela Baldó.
Els autors de Surant, Dora Baldó i Lluís Soler, ens conten al seu poemari que es conegueren a Sella durant la seua infància. Ens expliquen, a més, que els anys separaren els seus destins i que la poesia els ha retrobat. Tota aquesta meravellosa coincidència ha donat un fruit literari ple de tendresa i reflexió envoltat per una forma estilística digna de ser gaudida.
L’obra està estructurada en blocs temàtics: Laberint, Pedra, Flaire, La Força, Paraules, Fills del sol i Glops. A través d´aquestes seccions el lector fa un viatge emocional que l’obliga a aturar-se per revisar la seua pròpia existència i per mirar i admirar tot allò que l´envolta.
Endinsar-nos en Surant és descobrir-nos dins un laberint del que tenim la clau per sortir o no (“Ferint la bèstia, sortiré del laberint?) i plantejar-nos “el nostre destí, el de tots/ La terra!”. Els propis autors ens fan sortir d´aquestes reflexions, per posar-nos els peus a terra, a través de les descripcions dels paisatges. Així ens passegen per Sella; ens fan mirar la pedra des d´una nova perspectiva; ens mostren la muntanya i la vida de poble i donen presència als quatre elements: “Aigua, fang/ terra, foc/ aire, sang/ vida…soc”. Avançant en la lectura, ens envoltarà el flaire, la platja, el petricor i l´estiu. Com que la idea principal de l´obra és surar, passarem per un vertigen marítim que donarà protagonisme a la força, la de la mar i la de nosaltres, més semblants del que pensem: “Qui no ha trencat algun que altre vaixell en la seua vida?”. I, després, Dora i Lluís, suren i ens fan surar amb les seues “paraules”, amb la prosa dels contes que formen part de “Fills del sol” i amb l’última secció: “Glops” que ens mostren poemes oberts i experimentals.
Al poemari estan representades diferents formes artístiques. A més dels versos, trobem il·lustracions creades per Pilar García-Morato, dibuixos de Lluís Soler i una curada edició a càrrec de El Sótano de las Maravillas.
Els autors d´aquest llibre no firmen els seus poemes. Aquesta decisió, a més de confirmar les condicions d´humilitat i camaraderia que tota persona intel·ligent posseeix, són un repte per al lector qui pot esbrinar un diàleg entre Dora i Lluís, entre el mar i la muntanya, entre dos amics que des de la literatura se´ns mostren surant.
UN POEMA DE SURANT: PEDRA
Pedra humida i freda, càlida i seca.
Principis bàsics aristotèlics
Complementaris i contradictoris
Qualitats d’una ciència secreta,
Sobre la qual el profeta
Construí un edifici mil·lenari
I els llauradors, centenaris
Graons pel manteniment diari.
Estime la pedra solitària o solidària
Aïllada o en companyia
Ben brunyida per l’acció marina
O brusca i aspra pel vent de la muntanya.
Admire la ferma força que mostra
Davant la fúria dels elements,
La solemne serietat que demostra
Front el pas del temps…
Al tacte raspa, estranya la nostra
Curiosa presencia,
Però si captes la seua essència
Oculta sota una dura crosta,
Un fil d’acer i simpatia,
De respecte i tolerància
Ens uneix de per vida.
Quan camine per aquestes serres
Tan lítiques, tan riques
En penyons i rastelleres,
En runars i pedreres;
I quan la llum feble del sol d’hivern,
O fort com el foc d’estiu,
Dibuixa formes diferents
Que em capturen i captiven,
Que em segresten; pensatiu
Afluixe el control volitiu,
I en eixe rocallós ambient
Abandone el pensament.