EIXIDA A LA MUNTANYA

Autora: Conxa Guilabert. Directora del IES Macià Albela de Crevillent. Creadora del Museo del Esparto de Crevillent.

Conxa Guilabert comparte con los lectores de El Cantarano una reciente excursión realizada a la Sierra de Crevillent, organizada por Antonio Mas y Víctor Candela y guiada por Daniel Belmonte, con la participación y apoyo de otras personas y entidades, destacando la Cruz Roja y la asistencia de dos personas relacionadas con la cultura del esparto: José Manuel Granero y Pepa Santana. La figura de Daniel Jiménez de Cisneros, estudioso de la sierra crevillentina, se hace presente a lo largo de un recorrido donde se disfruta de la naturaleza, la geología, la arqueología y la cultura, mediante la visita de lugares emblemáticos como la Rambla, la Mina dels Clots, la Peña Negra, el Pouet de la Mel o el cementerio de les Moreres entre otros puntos de interés.

Són les huit i mitja del matí quan arribe a l’aparcament de la Casa de la Cultura. Un grup format per una trentena de persones espera. Darrere les mascaretes albire cares familiars, d’altres no ho són tant però intuisc que quan acabe el matí haurem compartit no sols una ruta per la muntanya sinó també anècdotes nascudes de l’interès comú pel patrimoni natural així com per la figura de Don Daniel Jiménez de Cisneros.

Al bell mig del grup descobrisc la figura dels amics Dani Belmonte i Ana Satorre, culpables màxims de la difusió local i nacional de la vida i obra del catedràtic d’història natural i paleontòleg murcià que hui vertebra la nostra visita. 

Veig també l’amic i company Antonio Mas, president del Club Marathon i Víctor Candela, responsables de l’organització de l’activitat. 

La sorpresa del dia me la proporciona l’assistència inesperada de José Manuel Granero d’Espart Alacant i Pepa Santana, camarades esparters, amb qui caminaré la resta del matí. 

Ens acompanyen voluntaris de Creu Roja, la presència dels quals resulta sempre tranquil.litzadora perquè com ens recorden els organitzadors encara que la ruta sembla senzilla no podem oblidar que la muntanya és un mitjà hostil i cal ser previnguts. 

Sota un cel emboirat fem via i abandonem l’asfalt per a endinsar-nos per la part de la Rambla que connecta amb la Mina dels Clots. El paisatge replet de colles sorprèn els visitants. No passa molt de temps abans que el nostre guia puge damunt una roca i comence la seua apassionada dissertació.

Ens trobem en el paratge conegut com La Fonteta del Sarso i cal parlar del tresoret romà que allí es va trobar. Escoltem Dani Belmonte agrair tots els que han fet possible el coneixement de la serra crevillentina. Anomena estudiosos locals com Vicente González Pérez o Josep Menargues. Dani ens embriaga amb les seues sentides paraules però la marxa ha de prosseguir i així li ho recorda discretament la seua companya Ana. 

Continuem la travessia amb la lliçó apresa i amb l’advertiment que el recorregut que fem no segueix un ordre cronològic pel que fa a les troballes arqueològiques catalogades.

El meu acompanyant José Manuel Granero intenta identificar alguna de les espècies dels arbustos i matolls que trobem al camí. Un dels participants fins ara callat I discret el corregeix amablement. No és jonc sinó una altra planta de la mateixa família. Per la terminologia emprada de seguida ens n’adonem que és especialista en la matèria. Després sabrem que és Enric Martí i que efectivament ha participat en la redacció del llibre Bichos de la Sierra de Crevillent i té publicacions relacionades amb la flora. 

Encara no ha passat un quart d’hora quan ens agrupem per a una nova explicació. Acabem de passar el Molí Prao i Dani es disposa a explicar-nos el sistema hidràulic que des de la Font Antiga abastia tot el poble, arreplegat i descrit per Cavanilles i altres historiadors, un sistema de pous i túnels d’origen medieval. 

Eixim als Pontets i allí més tranquil.lament descansem mentre assaborim un deliciós entrepà, cortesia dels organitzadors. Dani, infatigable, continua les explicacions i ens introdueix en la història de l’emblemàtic monument d’origen andalusí. Ana li marca de nou el temps i seguim la ruta. 

Creuem la Tanca i se’ns apareix al davant la serra amb tota la seua esplendor. 

La Penya Negra ja s’albira i ens aturem a meitat camí per conèixer la ubicació del cementeri iber de les Moreres. Dani ens il.lustra al voltant dels ritus funeraris dels Ibers així com de la importància del jaciment estudiat amb profunditat per González Prats

Abans de l’entrada a la Cantera un altre recés ens permet conèixer l’estructura de Penya Negra, les peces allí trobades i fins i tot l’evolució genètica que hem sofert des dels nostres primers antecessors. Tot això magníficament explicat   a més d’exemplificat amb aclaridors cartells. Els membres del grup lloen l’entusiasme del nostre guia. 

Les referències a la figura de Daniel Jiménez de Cisneros es fan més presents així com avancem per la senda. S’entreveuen els paratges que el naturalista transità. Gràcies a la càmera que sempre l’acompanyava, ens recorda Dani, conservem la primera fotografia documentada de la muntanya crevillentina.

Els forans s’admiren davant la paleta de colors que ofereix la Cantera, també els crida l’atenció l’edificació de les peculiars construccions de pedra seca anomenades xosses que travessen la serra. 

Avancem ja sense interrupció fins el nostre objectiu, el Pouet de la Mel, paratge que va recórrer Daniel Jiménez de Cisneros a començament del segle XX i del qual va realitzar un interessant esquema geològic.

Iniciem la baixada i aprofite per a agafar un manoll d’espart mentre converse amb una de les components del grup. Es d’Albatera i sa mare treballa l’espart segons em conta. Mantenim una xarrada relaxada que ens aboca a comprovar que tenim amics en comú. 

Arribem a la Cova del Català i escoltem el relat del famós bandoler Jaume el Barbut i el de Manuel Manchón àlies El Català

Encara no hem acabat i portem cinc hores de convivència realitzant una volta que es pot fer camejant en una o dues hores dependent del ritme, però això sí ens portem amb nosaltres la coneixença de tot el que hem vist i en conseqüència l’estima. 

Ens agrupem abans d’arribar a la zona dels Molins i emprenem la baixada definitiva per la zona de l’Aigüeta. 

Decidisc acompanyar a dinar els amics José Manuel Granero i Cecilia i després els faig de cicerone per alguns carrers de Crevillent. 

Una jornada intensa i profitosa la del dia de hui. Gràcies Dani. Gràcies Antonio. Gràcies Don Daniel! 

Este sitio utiliza cookies para ofrecerle una mejor experiencia de navegación. Al navegar por este sitio web, aceptas el uso que hacemos de las cookies.