Tu ets la pluja, jo el silenci
Els carrers i les hores avui són de pensars i silenci,
on florien geranis, ara floreix silenci
i el silenci ens transita les venes, ens traspassa, ens cobreix
però a dins, i a la casa, brollen paraules noves.
A la terrassa, al bell sol de vesprada, camine,
amunt i avall, amunt i avall, amb els ulls dins la mar.
Després entre,
la casa ja no és buida com altres vegades,
en aquest nou silenci, cerimoniós, suprem,
interromput només per alguna sirena
sent que ens hem retrobat, com si mai
no hi hagués hagut mort, ni carrers, ni veus, ni presses.
Ho sabia de temps, ja sabia el conhort,
la bellesa immaculada del silenci
que ara s’ha fet tangible
i aquest silenci nou, quotidià i compartit
ha dissipat la por
la buidor
les tenebroses ombres de la solitud.
Ara, les mans són pensaments,
els silencis, geranis.