Autors: Daniel Belmonte Mas i Oriol Mas Navarro
La serra de Crevillent, estudiada fa més de cent anys pel naturalista Jiménez de Cisneros, torna a introducir el conreu de la vinya i a recuperar la tradición centenària de l’elaboració del vi.
PART I (Daniel Belmonte Mas)
A les estribacions nord-orientals de la serra de Crevillent trobem indrets i contrades d’especial interès, atenent a diferents aspectes. Conformat pels cims del Puntal i de la serra de la Caixa, se’ns dibuixa un relleu amb una topografia agrest i accidentada. Als peus d’eixos relleus s’estenen paratges que reben diferents noms, topònims ancestrals que han quedat relictes en la memòria oral transmesa pels nostres majors. El Tolomó, les Ortigues o el Romeral, en són alguns.
Les restes arqueològiques s’escampen per alguns dels tossals menors que ressalten del territori. Al voltant de les Ortigues i el Romeral podem trobar fins a quatre o cinc punts amb vestigis arqueològics, alguns de certa entitat. També des del punt de vista geològic i paleontològic es tracta d’un àrea d’especial interès. El contacte entre el Subbètic i el Prebètic i la notable riquesa i diversitat de la geologia de l’àrea, justament al costat les Ortigues, ofereix especial singularitat al paratge. La paleontologia és, de fet, un dels motius que va atreure l’atenció d’il·lustres naturalistes com ara Juan Vilanova y Piera o el seu alumne a la Universitat Central de Madrid, el catedràtic d’Història Natural Daniel Jiménez de Cisneros. En altres fòrums ens hem ocupat del pas de tots dos naturalistes per la serra de Crevillent i, especialment, de la tasca del segon. Vos remetem a les publicacions i materials audiovisuals que hem anat publicant per conèixer amb més detall.
De fet, recentment indagàvem en la figura de Juan Vilanova. Teníem referències puntuals que ens parlaven del seu interès per alguns punts de la serra de Crevillent. Al darrer número de la revista de La Rella ho podeu consultar amb detall. Precisament als treballs del seu alumne, Daniel Jiménez de Cisneros, trobàvem algunes dades interessants que ens confirmaven la seua presència en aquest paratge a què ens referim:
Cap al 1919 el paleontòleg Jiménez de Cisneros ens relata com, un ancià que compta més de 90 anys encara recorda el pas de Vilanova pel Tolomó. Alhora, és el mateix Vilanova qui deixa constància del seu pas per eixes contrades, tot i que de manera puntual, a les seues publicacions. La geologia i la paleontologia, especialment dels afloraments juràssics, havien atret el seu interès i amb les seues “correries”, com ell les anomena, intentava esbrinar les claus de la conformació d’eixa part de la serra de Crevillent, a cavall entre el Fondó de les Neus, Asp i Crevillent. Corrien els darrers anys del segle XIX.
Prop de trenta anys després, un dels seus alumnes, que al cap i a la fi es convertiria en director de l’Institut General i Tècnic d’Alacant, el catedràtic d’Història Natural Daniel Jiménez de Cisneros, tornava pels voltants que temps enrere havien atret al seu professor. Amb poques visites, Jiménez de Cisneros se n’adonaria del potencial paleontològic del paratge fins al punt que, des de l’institut estableix l’excursió a la serra de Crevillent, i especialment visitant i travessant les Ortigues -com ell mateix anomena al paratge-, com una de les activitats habituals per al seu alumnat. I així es reflecteix a les memòries publicades de l’activitat de l’institut, cap a la segona dècada del segle XX:
Ens resten nombrosos testimonis de les visites de Jiménez de Cisneros, tant per les seues referències escrites -publicades i inèdites-, com per les seues fotografies, testimonis gràfics excepcionals d’un paisatge de la serra de Crevillent que els nostres avantpassats coneixerien a començaments del segle XX. Entre les fotografies preses per Jiménez de Cisneros en podem destacar tres on, almenys en alguns casos, s’identifica el paratge de les Ortigues i Canyada Catalina, tot presidit pel relleu del Puntal i de la Caixa.
De les descripcions que Jiménez de Cisneros fa de la serra de Crevillent podem extreure, en ocasions, referències interessants, més enllà de les seues consideracions a la geologia i a la paleontologia del terreny. És el cas d’una breu referència que, cap al 1919, fa a la Foia, a l’ombria de la serra i a les esquenes de la Vella. Així, ens diu: “La Hoya es una depresión del Collado, de unos 100 metros de anchura por 2 km. próximamente de largo, ocupada por viñedo y arbolado”. Es tracta d’una de les poques referències escrites que tenim del conreu de la vinya a la part alta de la serra, al que anomenem “la serra alta”.
Hui encara resten alguns arbres, fonamentalment ametlers, però cap senyal del conreu de la vinya a la Foia, al mateix cor de la serra alta. Tenim constància, per testimonis orals -Deseada Ruiz-, de com a mitjans del segle XX encara es conreava raïm als terrenys de la Foia. És un dels darrers testimonis i dels pocs que encara ens resten però que ens permeten constatar el conreu del raïm a la serra alta de Crevillent.
A poc a poc, eixe cultiu acabaria perdent-se, fins arribar a la imatge que tots tenim en l’actualitat d’aquells terrenys, amb prou feines poblats per uns pocs i raquítics ametlers, escampats per terrasses amb ribassos de pedra seca, fets malbé en no pocs casos.
Molts anys després, i cent anys després de les referències al “viñedo” de la Foia fetes per Jiménez de Cisneros, una jove iniciativa ha tornat a introduir el raïm a la serra alta. Jove iniciativa perquè encara porta només que uns pocs anys, alhora que també perquè es tracta d’un jove enòleg que porta en les seues arrels la genètica dels darrers viticultors, que encara arrancaven a aquell terròs els darrers grans de raïm per a elaborar l’apreciat most de la nostra serra.
És Oriol Mas Navarro. El seu Mas, indefectiblement, ens remet al poble assentat al vessant sud de la serra, Crevillent. Ara que, el seu Navarro, tot i que podria encaixar també en l’antroponímia crevillentina, ens remet als cognoms de l’altre aiguavessant, el nord, de la mateixa serra, ara al Fondó de les Neus. Fa, potser, un parell d’anys, en una de les meues “correries” per eixe paratge tan especial per a alguns de nosaltres, la capçalera del Barranc Fort, al bell mig de les Ortigues, em creuava amb una furgoneta C-15. Al seu seient davanter, em feia la impressió de tenir un jove camperol que eixia d’on jo no entreveia a dir, allà dalt, on només de tard en tard pots creuar-te amb algun excursionista despistat. Era Oriol. Sense saber “de qui era” com encara diuen els nostres majors, de quina família, si del Fondó, si d’Asp o de Crevillent, atès que estàvem a la cruïlla entre els tres termes i al peu de la serra de la Caixa, vam entaular una breu conversa, al mig del no res.
Davant la meua sorpresa ell acabà explicant-me com intentava portar endavant les joves vinyes a les terrasses de les Ortigues, alhora que jo intentava dir-li que mai havia conegut una vinya en eixos indrets de la serra alta, de no ser pel testimoni escrit de Jiménez de Cisneros, a principis del segle XX. Tot seguit vam continuar intercanviant informació. Al meu cas, especialment, intentant transmetre-li que el punt on ens trobàvem, i d’on ell intentava obtenir raïm, havia estat un paratge d’especial interès per als principals pioners de la investigació geològica i paleontològica de la nostra serra. Ell, intentava fer-me entendre qüestions relatives a les varietats que havia plantat i les característiques del terreny. Però això és matèria de què ens parla ell mateix a continuació.
Abans, això sí, de deixar-vos amb les seues explicacions al voltant de la seua iniciativa, he de dir-vos que, uns dos anys després d’aquella primera trobada amb l’Oriol, tinc el plaer de poder assaborir el vi del raïm de les Ortigues, de la serra alta. Potser no siga objectiu i em deixe portar per l’estima a la terra -i a la serra-, però per compensar el biaix, val a dir que ja he trobat no pocs testimonis d’aquells que han tastat el vi fet a la serra alta i que tampoc dubten en destacar les seues propietats. Vos anime des d’aquestes línies a tastar les diferents varietats del jove most -negre o blanc, Forcallat, Monastrell…- del nostre enòleg, qui ha tornat a introduir el conreu de la vinya a la serra alta de Crevillent, perdut des de feia dècades.
PART II (Oriol Mas Navarro)
Introducció
A l’Enciclopèdia Espasa Calpe, contemporània de Jiménez de Cisneros, referit a Crevillent es va publicar: Sus productos principales y más abundantes son, el aceite, el esparto y el vino; tan apreciable éste último como el Bordeaux. Vi que probablement tastarien els naturalistes il·lustres acompanyats de llurs alumnes que van visitar la nostra serra quan davallaven al poble a esmorzar o dinar a les tavernes ben senyalitzades amb ram de garrofer penjat sobre les portes que indicava que hi tenien vi novell.
Em propose exposar com naix el meu interès per la vitivinicultura i sobre el projecte de recuperar els terrenys familiars i les varietats ancestrals per produir raïm i poder elaborar vi de qualitat.
Antecedents
D’entrada, he de dir que els lligams dels meus antecedents familiars amb la Serra de Crevillent i el conreu de vinyes de vi, d’ametlers i d’oliveres es remunten com a mínim a dos segles i conté les partides de Santera, la Foia, Catí, les Ortigues, el Romeral, Barrosa, Marxant i el Tolomó.
Tot i que no vaig heretar directament la tradició de ser viticultor i vinater, a la casa del meu avi matern al Fondó de les Neus queden vestigis del que es feia a la família; un celler antic amb tonells vells o bótes, embuts, cànters, el cup on es fermentava el vi, la quadra de la mula amb la pallissa i ferramentes diverses com les d’empeltar ceps. Pel que contava l’avi del que feia amb el seu pare entenia que vivien principalment del camp i de vendre vi per l’Horta d’Oriola un dia a la setmana. Però d’això feia temps perquè ja no teníem vinya de vi… pel nou model d’agricultura industrial implantat als anys 70 i la globalització que fins hui dificulta l’ofici de qualsevol agricultor. De menut no m’agradava el camp i per obligació ajudava amb mon germà i ma mare al meu avi sobretot en la recolecció del raïm de taula, d’ametles i d’olives. Es notava que l’avi no tenia intenció d’ensenyar-nos l’ofici, no ens deixava el tractor ja que pensava que amb ell acabaria el que va heretar.
Per l’altra banda, també a Crevillent amb tradició de bons vins podem trobar encara cases amb antics cellers, almàsseres o “palaus” pel centre urbà. Com és el cas de la casa de l’àvia paterna al carrer Carme que constitueix un edifici integral amb diferents parts: l’habitança per viure, la fàbrica d’estores d’espart i altres fibres vegetals, l’hort cara a la rambla i el celler semisubterrani pel vessant del carrer on s’elaborava el vi. Amb una estructura de tres pisos, l’antic celler ocupa la part més profunda de l’edifici. La volta del celler està constituïda per un conjunt d’arcs anomenats de “palmera” aplanats perquè és més ampla que alta, fet que li imprimeix solidesa a la construcció.
Història
En l’època d’estudiant no vaig imaginar mai que treballaria al camp i al celler. Al contrari, vaig estudiar Estadística però per circumstàncies de la vida vaig treballar durant anys a un petit celler al cantó vinícola del Valais a Suïssa, on es va despertar l’interés pel vi.
I tot això em va motivar per recuperar els terrenys familiars plantant vinya de vi alhora que vaig estudiar el Màster en Viticultura i Enologia de la UMH. La qual cosa va fer créixer la motivació per estudiar i recuperar varietats autòctones i ancestrals de vinya de les mateixes terres que cultivava el meu avi i besavi a la Serra de Crevillent.
El projecte de les vinyes i d’elaborar el vi, no es tan fàcil com pareix, ja que la primera collita va ser el 2022 després de batalles de tot tipus al camp, al celler i a l’ordinador amb les formalitats i les burocràcies.
Vinya i entorn
Es considera la costa mediterrània bresol del vi. La comarca del Vinalopó té un ric patrimoni cultural vinícola; fita pel litoral amb la mar Mediterrània i les Salines de Santa Pola. Devers l’interior per terres valencianes emergeixen diverses serralades on destaca en primera línia la Serra de Crevillent.
Les parcel·les del celler es troben als paratges de Catí, les Ortigues i el Romeral (Crevillent), el Tolomó Alt (Asp) i a una vinya de més de 70 anys al Fondó de les Neus. De moment, unes 15 hectàrees de vinya conreades complint els criteris d’agricultura ecològica. A causa de les especials condicions climàtiques i del sòl de terra la concentració d’aromes i l’alt nivell de tanins donen als vins una personalitat i sabors més intensos.
Les Ortigues i el Romeral són llocs molt especials per a la vinya. De cara a la mar, es situen a la rambla sud del Puntal. Diversos de sòls del Miocé i amb molta energia. Paisatgísticament molt particular, amb diferents sòls calcaris d’argiles i d’arenes, de cristalls i de fòssils que aporten exclusivitat i afavoreix la qualitat del vi.
El Tolomó també és un indret peculiar, és a l’aiguavessant nord del Puntal, per on davalla la rambla constituïda, principalment, de graves i tosques juràssiques. És un entorn també amb molts fòssils i cristalls de calcita. El sòl és fresc, en gran mesura, pedregós d’arenes calcàries, on la vinya funciona mot bé.
Catí de la Casa del tio Mariano, o els Evangelistes és a una vall a la serra alta a 700 msnm, més amunt de la vall de la Foia. I a l’ombria darrere de La Vella (835 m), on a l’hivern les vinyes tenen poques hores de sol. És un terreny argilós calcari de sòls profunds on l’altura, la humitat, la temperatura i menys llum per a les vinyes és ideal per elaborar vins frescs. S’hi han trobat ceps antics de Monastrell.
El nostre tresor, el Forcallat Blanc
El més important del projecte ha sigut l’estudi amb pocs recursos de les varietats autòctones per fer un vi de qualitat. No funciona qualsevol varietat al clima mediterrani àrid de la Serra de Crevillent. Les que millor funcionen són les que ja estan adaptades i que han estat cultivades d’antany per fer vi. Es va fer una recerca de ceps vells que quedaven per les parcel·les, identificant a la mateixa Serra de Crevillent diferents clons de Monastrell, Forcallat Blanc i Negre, Esclafagerres, Manxega, Plantamula, Valencí, Moscatell del Gustet, etc.. I altres, trobades a la comarca com es el cas d’Arcos, Giró i Verdil. Varietats que requereixen un clima càlid per madurar i són capaces de suportar les condicions de sequera.
A més d’experimentar amb varietats com Cabernet Franc i Syrah. De totes elles, el celler ha apostat principalment pel Forcallat Blanc per ser una varietat més pura i resistent.
Elaboració i criança
L’art d’elaborar un gran vi comença en el conreu de la terra i en la cura diària de les vinyes. En el moment de la verema, en una acurada selecció del raïm sa i en son punt de maduració. Una vinificació natural, amb fermentació espontània i treball artesanal ens dóna l’oportunitat d’elaborar un vi ple de vida, un procés d’elaboració controlat i acompanyat amb la mínima intervenció al celler. Seguit d’un repòs en bótes de fusta nobles i bastidors per als vins més selectes. El mateix camí mil·lenari que van seguir els nostres avantpassats però ara millorat amb les innovacions tecnològiques.
Actualment, la vinya és jove en gran part, excepte la parcel·la de Monastrell de més de 70 anys, i està quasi tota en producció. Una producció de vi limitada per poder tenir-ne més cura.
Els primers vins embotellats amb la Denominació d’Origen d’Alacant, que van ser els de l’any 2022 es condensen amb la marca Tallamar: “un vi que captura l’essència dels vins d’Alacant”; “la Serra de Crevillent és la primera en rebre la influència marina després de passar pel Baix Vinalopó i el Baix Segura sense obtacles”. Per això el nom abstracte de la marca. Una anyada de vi potent amb molta energia.
Oriol Romeu Viticultor s’ha incorporat a la Denominació d’Origen Alacant des de juliol de 2023 i els Tallamar s’han vist reconeguts amb més de 90 punts a la Guia Peñín.
Actualment, al celler poden trobar quatre vins diferents de la marca Tallamar: un blanc amb Verdil principalment, Moscatell i Forcallat Blanc; un negre jove d’Arcos i Monastrell; un blanc monovarietal de Forcallat Blanc i un negre de Monastrell principalment, amb Syrah i Cabernet Franc.
Conclusió
Diuen que fer vi és fàcil però fer bon vi és difícil. L’objectiu és i serà l’excel·lència per oferir la màxima qualitat d’estes varietats autòctones i ancestrals, monovarietals o combinades. Perquè una copa de vi siga una veritable expressió d’esta terra única, la Serra de crevillent, i del seu paisatge. Perquè continuem l’herència dels nostres avantpassats, l’amor per la terra i el seu fruit més valorat, el vi.