Autora: Conxa Guilabert Fajardo
És divendres, 21 d’octubre i són les 20:00 de la vesprada. En un quart d’hora comença la presentació del llibre de Dora Català Dels colors interiors a Alacant, a la seu universitària de Ramón y Cajal. Arriben els primers assistents i el temor a la sala buida s’esvaeix amb la seua presència. Salutacions, retrobades i el nerviosisme propi que l’ocasió es mereix.
Ja és l’hora i els oradors ens situem en posició, el públic ens observa expectant. En som cinc a l’estrada.
Inicia la presentació l’escriptora Consuelo Jiménez de Cisneros inductora primera de la creació del llibre. S’esforça en parlar en valencià, afany que els assistents agraeixen amb empatia. Ens conta com la revista digital El Cantarano que dirigeix ha publicat alguns dels relats inclosos al llibre que es presenta, com s’ha sentit identificada amb alguns passatges descrits i com ha reconegut fàcilment el ritme poètic que la prosa de Dora Català emet.
A continuació presenta el següent convidat, Enric Balaguer i Pasqual, professor universitari i assagista reconegut i premiat entre d’altres amb el XX premi de la Crítica dels Escriptors Valencians d’Assaig.
Pren la paraula Enric Balaguer qui desglossa el llibre amb la minuciositat que el seu extens bagatge literari li permet. Acompanya el seu discurs amb la lectura d’alguns fragments Dels colors interiors, el primer el pòrtic del llibre, tota una declaració de principis.
Voldria saber jo per què he agafat aquest quadern. La intenció era d’escriure. Tornar a escriure. Als ocells, a les ones, al vent. No importava què ni a qui. Em desfaria d’aquesta buidor que em sega la vida.
L’escriptura com a curació i forma d’expressió davant aquelles situacions que de tant en tant ens assolen i ens fereixen irremeiablement.
Ens parla de la constant presència de la natura, de la mar i les muntanyes, sanadores també. Interpreta alguns dels relats com el del Violinista, un conte blau, d’un blau insistent en forma d’ocellot aclaparador que tot ho amera i a qui finalment hem d’acceptar com a part de l’existència.
Analitza els recursos literaris així com les constants referències literàries i artístiques que hi trobem: Salvà Papasseit, Ramon Lull, Munné, Palau i Fabré, Joan Margarit…
L’Enric acadèmic, professor i assagista, s’amaga per uns instants i dedica uns minuts de la seua dissertació a la confidència, a lloar el valor de l’amistat, especialment d’aquella que el vincula a l’autora i a alguns dels presents i recorda amb estima i enyorança alguns dels passatges que compartiren anys enrere.
És el meu torn, Agraïsc Consuelo Jiménez de Cisneros i Dora Català la confiança dipositada en mi com a prologuista del llibre. Em disculpe i anuncie humilment que seré breu ja que, Enric Balaguer, professor meu a la Universitat ha fet una presentació tan conscienciosa que poc més podria jo afegir . Parle per tant des del cor i els sentiments. Confesse que la primera lectura Dels colors interiors la vaig fer a Noruega, envoltada de l’hivernal blanc, i el protagonisme dels colors que inunden l’obra em va copsar i conduir a l’hora de redactar-ne el pròleg.
El color esdevé per tant en este recull de contes, confessions i narracions gairebé el protagonista. La prosa poètica n’és la ferramenta, la sinestèsia la seua màxima expressió. Dora Català porta esta relació entre colors i paraules al límit.
Una segona lectura, amb uns mesos de diferència, han fet dels colors diàfans i amables confidents que m’han acompanyat en un viatge cap a l’interior dels sentiments que l’autora desgrana a cada pas. Hi són presents l’amistat, la solitud, la depressió, l’enamorament, el sexe, la passió…en definitiva els diferents capítols de la nostra vida.
Dedique unes paraules a lloar el treball de Mari Català, il.lustradora del llibre i germana de l’autora. S’intueix una complicitat que va més enllà del vincle familiar, una comunió entre artistes.
I ja per a acabar convide els assistents a submergir-se en la lectura Dels colors interiors i cedisc la paraula a la protagonista de la nit.
Dora Català es remunta a l’origen de la creació, el blog Novesflors que al llarg de molts anys va ser el bressol que va servir d’aixopluc a les seues creacions: poemes, prosa poètica, relats curts, haikus… I ens descobreix la insistència i tenacitat de Consuelo Jiménez de Cisneros que la va convèncer de la necessitat de traslladar els seus escrits a un llibre. El seu primer llibre en solitari.
Després vingué la proposta a la seua germana, d’il.lustrar les històries, suggeriment acceptat per aquesta, gràcies al qual Mari Català ha esdevingut coautora Dels colors interiors per mèrits propis .
Tanca el torn de paraules Mari Català.
Emocionada i agraïda per l’assistència d’amics i familiars ens regala una projecció de les seues creacions que conviden el públic present a viatjar pels colors interiors, pel màgic enllaç que mantenen la pintura i els mots.
Són les 21:00 h i la presentació ja ha acabat. Deixem Dora i Mari signant exemplars de la seua creació. Dels colors interiors ha iniciat un camí en solitari al que li augurem un bell destí.
